Day 4: First Saturday

Comença el cap de setmana a Wycombe!
Avui, per sort, m'he pogut aixecar a les 8. Com ho necessitava! Tot i això, les claraboies de la meva habitació fan que entri llum amb molta facilitat i sobre les 6 ja estava desperta. Eh, però no canviaria la meva habitació per res del món.

Al matí he estat amb les dues petites, els pares, la filla gran, l'àvia i la neboda del pare a una mena de fira que organitza l'escola a on estudia l'Antonia. És una escola enorme i sembla Howards. De fet, més que una escola, és una espècie d'institut. És preciosa. A més, l'àvia m'ha explicat que és l'escola més bona de tot el Regne Unit, supera a totes les escoles del país en quan a qualificacions, i per entrar-hi necessites com a mínim tenir Matricula d'Honor, pel qual he deduït que la filla és extremadament intel·ligent.
En resum, com que plovia (como no) han hagut de fer totes les activitats indoors. Hem assistit a un concert a la capella a on l'Antonia ha fet dos solos. És impressionant com canta. Se'm posa la pell de gallina només recordar-ho. A més primer ha tocat una banda, formada majoritàriament per violins que tocaven com si fossin professionals. O millor que això.
Com era d'esperar, he anat a una missa. Ja tardava. El pitjor ha sigut que jo no sabia que estava anat a una missa. I de sobte m'he trobat en mig de gent cantant cançons religioses en anglès, dient el pare nostre i resant. Ja poc sé de misses en català, imagineu-vos en anglès. La meva cara era èpica. L'àvia, pobreta, com que em veia perduda, em donava el seu llibre de cançons perquè pogués cantar, però no sabia el ritme tampoc. En fi. He fet el que he pogut. Amen.
Després d'això hem participat en algunes activitats molt divertides com menjar donuts sense mans que estan penjats d'un fil, i hem anat a menjar un menjar indi que el donaven gratis. Delicious. L'única cosa que he sabut identificar ha estat el curry. La resta ni idea de què era, però estava boníssim. Tot seguit hem fet un picnic a l'herba sota la pluja. Però amb l'ajuda de paraigues i jaquetes ens en hem sortit prou bé.

A la tarda he quedat amb una noia d'Alemanya que està fent d'au pair aquí també. M'ha ensenyat tot el poble i hem anat a comprar menjar per tenir provisions per les nostres habitacions. He descobert que el poble en sí és lleig, però l'ambient és fantàstic. Moltes botigues i molta gent passejant!

A la nit hem dinat fajitas amb la família i hem mirat la final de The Voice (molt divertida)
Són les 22.56 ara i me'n vaig a dormir. Good night and see you tomorrow.

Camí cap al poble

You want a ride, baby?

Començo a estar farta del famós English weather. Tanta pluja i tanta història. És de bojos. Visca el sol català!