Pròxima parada: Venècia

Aquesta tarda agafo un avió rumb cap a Venècia.

Aquest cop, però, serà un mini-viatge que fem per tal de poder veure la Biennale el dissabte i visitar la ciutat el diumenge. Viatjo amb el grup de pares i fills de l'escola de primària, i estic segura que serà un viatge, per sobre de tot, molt divertit i no pararem de riure.

L'avió de tornada aterra a la 1.30h de la matinada de diumenge, i dilluns jo i la majoria dels fills comencem la universitat. Serà un cop molt dur, però això ens farà gaudir del viatge tant com poguem ja que són els nostres tres últims dies d'estiu!

Ens veiem aviat,

The adventure is over

S'ha acabat l'aventura! Torno a ser a Barcelona.

Dir adéu va ser una de les coses més difícils que he fet mai. Vaig marxar sabent sabent que tot i que ho vam prometre, serà molt difícil tornar a veure a la família o els amics que vaig fer! I un adéu per sempre és molt dur! Però intentaré tant com pugui tornar-me a retrobar amb tothom qui vaig conèixer.

Ha estat, sense cap mena de dubte, l'experiència més genial, perfecte i sorprenent que he viscut mai. Evidentment, espero que en vinguin moltes darrere que la superin per tots els costats.

Mai m'hagués imaginat que una experiència així em pogués passar tant ràpid. Tinc la sensació que va ser ahir quan vaig agafar l'avió direcció Londres, però es veu que ja fa gairebé tres mesos! SAY WHAAAT!?

Ara d'aquí dues setmanes toca tornar a la rutina: universitat al matí i treballar a les tardes. Però abans d'això hi ha un viatge de 3 dies programat pel 13 de setembre! Us mantindré informats!

No hi ha res millor que descobrir el món!

Day 42: I'm alive, i més que mai.

Ho sé. Sóc un cas. He estat dues setmanes sense escriure. Però no us preocupeu, he tornat.
Com és d'esperar han estat dues setmanes fantàstiques i he tingut poc temps per parar-me a veure com de ràpid està passant el temps. Ja falta menys d'un mes perquè hagi de tornar i no vull que s'acabi tant ràpid. Temps, FRENA!

Us faré un breu resum de les coses que he fet durant aquest temps bàsicament a través d'algunes fotos.
Vaig anar a veure les audicions d'X Factor a Wembley. Vam haver de fer moltes hores de cua sota el sol i després només ens vam estar 1 hora dins perquè ja era de nit, però el poc que vam estar a dins va ser genial! És molt divertit veure com es graba realment un programa de televisió aquí.

Durant aquella setmana també vaig anar de compres al poble dues vegades!

El cap de setmana del 19, 20 i 21 vam marxar tres dies de vacances a Eastbourne perquè era l'aniversari de l'àvia que viu allà. És un poble al sud amb platja preciós! Vam dormir a un hotel de bed&breakfast que era genial, vam anar a la festa de l'àvia amb 30 convidats i vam passar moltes estones prenent el sol  o passejant.

De camí

L'habitació de l'hotel

L'Antonia i l'Olivia cantant "Bridge over troubled water" a la festa de l'àvia

El primer plat a la festa

Barbacoa a la platja

L'esmorzar de l'hotel

Va ser el millor cap de setmana que he viscut estant aquí!
El diumenge de tornada a casa vam deixar a la Harriet i a la Maria a l'aeroport i allà van agafar un avió cap a Alicante, on la Harriet hi passarà 2 setmanes.

Vaig viure el naixement del Royal Baby. Tota una experiència.

He quedat unes quantes vegades amb la Fanny i la Mona i ja comencem a ser un grupet. A la foto hi surt la Alysha que també viu a prop.

Diumenge vaig decidir anar a passar el dia a Londres. Com era d'esperar la ciutat em va tornar a fascinar, no puc evitar que cada cop que hi vaig vulgui quedar-m'hi per sempre! A més, hi vaig anar sola i tot i que em pensava que m'avorriria, l'experiència de visitar una ciutat pel teu compte és increïble, no has de pensar en els altres i vaig poder anar a on vaig voler, quan em va venir de gust.

Queda poc per anar-lo a veure...

Avui ha sigut un dia no massa especial. Ara són les 22.01 i vaig a triar una pel·lícula per mirar.

Days 24, 25, 26: Weekend

Fa dues nits que no escric! Tot un rècord. He decidit escriure tot el cap de setmana en un post.

Divendres vaig estar a casa amb la Maria i la Caroline, i vam cuinar juntes la meva recepta de brownie. Quan la resta de la familia va estar a casa a tothom li va fascinar. En qüestió de minuts ja no en quedava i tothom en reclamava més! Ens el vam menjar amb gelat, deliciós!

A l'hora de dinar vam menjar la truita deliciosa que havia menjat dies abans. Aquest cop, però, la vam fer la Ollie i jo! TOMA!

A la nit vaig sortir de festa amb la Fanny i la Mona, que són les dues que també viuen aquí a Wycombe. Va estar molt bé i vam conèixer molta gent! Però la majoria estaven al poble de passada.

Dissabte vaig anar a una mena de festival de música que feien al centre de música del poble on van la Harriet i la Caroline. Hi havia botiguetes al jardí on venien des d'hamburgueses fins a gelats, i hi havia concerts dels alumnes non-stop, incloses evidentment les dues nenes.

A la nit vam cuinar pizzes fent-ne la massa i preparant-les des de zero. Van quedar boníssimes!

Diumenge ens l'hem passat a casa, Chilling all day. Com veieu la família no es mou massa de casa, perquè suposo que després d'estar tot l'any sense parar quiets a l'estiu volen descansar de tant moviment.
He estat des de les 2 pm fins ara (22.24) fent de cangur de la Maria, la Caroline i la Harriet. Hem estat jugant al jardí, mirant dues pel·lícules i menjant pizzes que hem demanat que ens portin.
M'està costant que la Harriet es dormi. Sol tenir sempre problemes a l'hora d'anar a dormir, i em recorda molt a mi quan era petita. Prego que es dormi ara que ha tornat al llit.

Ara esperaré a que arribin els pares, que probablement tardaran una hora i després aniré cap a dormir. Good night everyone!

Day 23: Swimming again

Avui he fet quasi el mateix que ahir.

Esmorzar pa torrat amb nutella i un suc de taronja. Fer el burro per casa amb les nenes, morir-nos de mal de cap amb el taladro de les obres, preparar el sandwich i marxar cap a Wycombe Abbey.

Allà hem fet un picnic, i ens hem estat 1h i mitja fent el pendó per allà, fins que a les 15 hem entrat a la piscina i ens hi hem estat fins les 17. Aquesta vegada els pares no hi eren perquè han marxat tot el dia fora, o sigui que he estat amb totes les nenes i ens ho hem passat teta perquè hem fet partaaay tot el dia.

A la nit hem preparat unes fajites per sopar i hem menjat tots junts. Desprès hem mirat la pel·lícula "Encantada", que he mirat 1 milió de vegades però mai em cansa.
Ara són les 22.45 i no tinc gens de son. Crec que em posaré a mirar una altre pel·lícula. No hi ha manera d'acostumar-me a sopar tant d'hora, tinc gana. Bona nit.

Day 22: Swimming

Avui m'he banyat per primer cop aquest any en una piscina.

Després de llevar-nos sobre les 9h, esmorzar i preparar-nos hem marxat cap a la piscina de Wycombe Abbey (institut del poble). La piscina era coberta però suposo que també conta. Hem passat el matí banyant-nos i nedant i després hem sortit a fora a fer un picnic. Delicious. No us podeu ni imaginar com m'agrada tot el menjar d'aquí.

A la tarda hem pujat cap a casa, on hem passat la tarda entre el jardí i el sofà. Hem cuinat noodles amb verduretes i soja per sopar.

Fins i tot a la Maria, que no suporta les verdures, els hi han encantat!

Al vespre hem fet un Skype (Ovvoo) la Flors, la Ingrid, la Mercè i jo, que s'ha acabat allargant a dues hores i mitja.
Ara són les 23.12 i aniré a dormir. Ens veiem demà,

Day 21: Speech Day

Dia de la festa de final de curs a l'escola.

Per sort les nenes no havien de ser-hi fins les 10h i ens hem pogut llevar tard (8.30h).
Després d'esmorzars, planxes i plegar roba hem marxat cap a l'escola per anar a l'acte de clausura. Hi havia unes carpes enormes al pati i allà s'ha fet l'acte, que han estat bàsicament dues hores de discursos del director, de professors i d'alumnes que marxen.

Un cop acabat hem sortit a fora a la gespa a fer un picnic (possiblement el cinquè que faig des de que estic aquí). Són genials, per això,
Després hem baixat tots junts (alumnes i families) cap a l'església a fer una espècie de missa de clausura. M'he sentat amb la Ollie i la veritat és que hem rigut bastant junt amb les alumnes que teniem davant. Hi ha hagut trossos bonics, com quan el Senior Choir (Del qual la Harriet en formava part) han cantant That's what friends are for i Imagine. Però ha sigut bastant tens quan tocava cantar cançons que mai havia sentit, o quan s'havia de resar i tothom (o quasi) s'inclinava completament i jo em feia la rebel i continuava amb el cap ben alt. He de dir però, que he descobert que aquí no es creu massa en Déu i es va a missa només en actes especials. A la família on sóc no són religiosos.

Praying

Després d'això hem tornat cap a l'escola a fer un tè (el qual no he ni olorat), menjar pastissets que estaven deliciosos, i a refer-nos d'haver pujat la muntanya caminant a ple sol.

Ho sembli o no, el conjunt de tot ens ha portat de les 10 del matí a les 4 de la tarda, quan hem arribat a casa rebentats. I com cada tarda, hem fet el mandra. Ens hem pintat les ungles, hem saltat al matalàs elàstic i hem menjat.
Ara són les 21.33 i a partir de demà em podré despertar a l'hora que vulgui. (No crec que aquesta hora superi les 9h mai, per això)

Pd. Les obres continuen i el jardí està tot completament destrossat.

El gat chilling a un dels tractors del jardí