Day 6: Comença la rutina setmanal

Encara que a Catalunya és festa, aquí a les 7 am ja estàvem tots a la cuina esmorzant i preparant-nos pel dia.

Avui quan m'ha sonat el despertador em pensava que em moria. Crec que ha sigut la primera nit que he dormit seguit sense despertar-me ni una vegada. Ja era hora! Però quan ha sonat el despertador hagués pagat diners per poder-me quedar dormint ni que fossin 5 minutets més.

Després d'esmorzar he portat, com cada matí, la Caroline a l'escola. Quan he tornat a casa estava sola! SOLA! Per fi! Només ho havia estat un cop i va ser el dia que vaig arribar. M'he imaginat a mi tirada al sofà mirant la tele i fent la migdiada. Però no. Tot i que em pensava que podria aprofitar la meva soledat per fer una mica el manta, m'he hagut de passar el matí netejant tota la casa. He posat rentadores, les he estés, he netejat totes les habitacions,  he planxat uns llençols... Si. Jo. Planxar. I no qualsevol cosa no, uns llençols. He tardat 45 minuts de rellotge. I ho he hagut de fer amb l'ajuda d'un tutorial protagonitzat per la meva tieta que m'ha enviat la meva mare per saber com fer-ho. Mai a la meva vida m'hagués imaginat que els llençols es planxen (fora dels hotels). El resultat ha sigut desastrós però I tried my best. Sense adonar-me'n ja eren la 1, que ha sigut quan ha arribat la dona de fer feines que tenen a la casa. Si, a part de tot el que he fet, ella s'ha dedicat a netejar amb profunditat les habitacions del pis de dalt. És de Polònia i hem estat parlant una estona sobre les nostres vides a cada país. Li ha sorprès saber que a Catalunya estem tan desesperats per trobar feina tan o més que allà.

LA planxa

He dinat una amanida feta de vegetals que no sé ni com es diuen (Ni en català ni molt menys en anglès), i amb una salsa verda que també porta vegetals de tots els tipus. Eh, però està boníssima. No és el primer cop que la provo estant aquí, i és deliciosa!

No et preocupis mama, he menjat segon i postres.
A les 4 he anat a recollir a la Caroline a l'escola i hem tornat juntes cap a casa. Li he ensenyat a tocar amb piano una de les úniques canóns que sé, hem cuinat unes mini pizzes per ella, hem sopat, i hem mirat un troç de la pel.lúcla "The Descendents", que ja havia vist al cine no fa massa.
Durant el sopar he descobert que tota la família són fans de Roald Dahl, i que a més aquest vivia a 10km d'on estic ara! Es veu que a la seva antiga casa hi ha ara un museu! Potser li faré una visita aquest estiu.

Ara són les 21.48 i estic tirada a la meva habitació, menjant M&M's dels blaus que només tenen aquí i a pocs llocs més. Estan deliciosos.

Pd. Estic tenint bastants problemes a l'hora de mantenir una conversa. Tenen un accent molt tancat i sovint em costa saber pronunciar fins i tot les paraules més bàsiques com "aigua". Ells en diuen WATA, però jo pronuncio waTER i no m'entenen. És bastant decepcionant.