Ens hem llevat a les 7.30, hem esmorzat i ens hem preparat per agafar un taxi que ens ha portat fins al centre de música on fan classe els dissabtes al matí. Allà les he esperat tot llegint a la cafeteria i un cop han acabat hem tornat també amb taxi cap a casa. Un cop allà, ens hem preparat per anar cap a Gerrards Cross, un poble molt a prop de Londres.
Hem agafat un tren, i en 17 minuts ja hi erem.
Allà la Harriet s'ha trobat amb uns amics seus. S'acabaven de trobar i la Caroline i jo estàvem sentades en un banc sense saber massa què fer. De sobte, la Harriet i els seus amics han marxat sense dir-nos a quina hora quedàvem ni res. Ens hem posat a seguir-la i a cridar-la però ella ens ignorava perquè es pensava que volíem anar amb ella i els seus amics. Després de mitja hora així hem aconseguit parlar amb ella i hem quedat a les 17 a l'estació.
La Caroline i jo hem anat a un bar i ens hem begut un frapuccino jo de vainilla i ella de coco i xocolata. BOOM. Delicious. Eren les 14 i no teníem ni la més remota idea de que fer fins les 17. Hem decidit anar al cine. I quina era l'única pel·licula que feien a aquella hora: Despicable me 2. Sí, hem repetit. Però es que no podíem fer massa més!
A les 17 hem agafat el tren cap a casa. Hem arribat i feia una calor impressionant. Molt sol i ni un núvol al cel. Fet que evidentment he aprofitat tirant-me al jardí i he pres el sol una estoneta. PER FI! No hem fet massa més la resta de la tarda.
Mentre escric això estic mirant el concert per la independència de Catalunya. No puc evitar tenir la pell de gallina constantment.
He intentat explicar a tothom d'aquí el problema que tenim al nostre país (i quan dic això em refereixo, evidentment, a Catalunya). Estic tenint greus problemes d'identitat quan aquí em presenten constantment com a "Our SPANISH Au Pair", o sovint fins i tot jo mateixa m'he hagut de presentar com a espanyola perquè sàpiguen situar en un mapa d'on sóc. He tingut un mínim de 10 vegades la conversa: Tota la família ja té clar que I'm from Catalonia, i no Espanya, però tot i així els hi és impossible presentar-me com a catalana perquè realment no creuen el que explico.
Hem d'aconseguir tots junts ser identificats arreu del món com a catalans, sabent que tenim un país, una llengua i una cultura pròpia. Ens mereixem la llibertat.
Freedom for Catalonia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario