Day 8: Em quedo aquí un any?

Avui ha fet calor. Calor. CALOR. Us ho dedico a tots aquells que em miràveu amb cara de fàstic quan us deia que anava a passar l'estiu a Anglaterra, i desprès em deieu que moriria de fred i que m'abrigués molt. He anat amb sandalies i tirants avui i encara és juny. TOMA.

A l'escola avui era "el dia del món" i les nenes s'havien de vestir de diferents parts del món (molt lògic). La Caroline s'ha vestit com una india i anava guapissima.

Al matí estava morta de gana i no hi havia llet, i per tant no em podia menjar els meus cereals de cada matí. He decidit que cuinaria el que trobés. S'ha de tenir en compte que no hi ha res del tipus: galetes, bolleria o xocolata perquè cada cop que en compren s'acaba en uns 5 minuts. És per això que he decidit cuinar-me unes French Toasts amb plàtan (pels qui no ho sàpiguen les French Toasts són pa submergit en un ou i canyella i fregit amb mantega) BOOM. M'he engreixat 5 quilos només d'escriure-ho.

Després de les tasques diàries, que avui han inclòs netejar calaixos i encimeres, he baixat a Wycombe. La primera vegada que hi vaig ser em va semblar lleig, però ara cada vegada m'agrada més. El que més em crida l'atenció és l'ambient que s'hi respira. Hi ha gent de tots els tipus. Tots els britànics es fixen molt en com vesteixen i en com porten el cabell. Van tots a la moda. Les noies porten shorts alts amb camises sense mànigues, ulleres de sol grans i un monyo a dalt del cap. S'ha de dir que porten molt make up, i quan dic molt, vull dir MOLT. Però són totes divines. Els nois van quasi bé tots amb traje a dalt, pantalons arrapats a baix i cabell que fan que sembli despentitat però s'han passat 5 hores arreglant-lo a casa. Són genials i es nota molt la diferència amb la nostra manera de vestir.

He anat al shopping center i m'hi he passat una hora. Entrant i sortint de diferents botigues. Aquí hi ha una botiga que es diu "Boots" i és mena de Shlecker gegant amb mil coses diferents; des de maquillatge a mil tipus de sabons i productes pel cabell. No sabeu com de feliç he sigut passejant-hi. Però on més feliç he sigut ha estat a un súper on ho venien tot a 1 pound. 1 POUND. He entrat amb la idea de comprar-me alguna cosa saludable per tenir a l'habitació. Però veieu aquest passadís ple de xocolata i xuxes? Qui podria resistir-se'n? Jo no.

Evidentment he acabat sortint amb diferents tipus de xocolates que he decidit que aniré provant mentre estic aquí i aniré donant la meva opinió a Plats i Postres. (Gran recurs per no sentir-se tan culpable)

A la tarda he anat a buscar a la Caroline a l'escola. M'ha dit que m'havia estat trucant a casa (però jo no hi era) perquè no se'n recordava que tenia orquestra i s'havia deixat el violí a casa. M'ha tocat anar corrents a casa, agafar el violí i les partitures i portar-li. Després m'he quedat al hall llegint i observant a les nenes. Jo no sé si és el fet d'estar aquí que em fa veure les coses diferent, però són totes molt educades però sense ser forçat. M'encantaria saber comportar-me com elles sense haver de pensar-hi.

Avui ha sigut un dia molt tranquil i he tingut molt temps per pensar. M'he plantejat allargar l'experiència a un any. És una gran oportunitat estar a on sóc amb la família que m'ha tocat. Considero que la millor manera d'integrar-se, conèixer la cultura i aprendre l'idioma d'un país és estar a una família, on has de passar-te el dia parlant i vivint com ells. És ara que tinc l'edat per viure una experiència així, perquè d'aquí tres anys ja m'hauré de centrar en començar a trobar feina fixa. Evidentment, quedar-se requereix estar molt mentalitzat i preparat psicològicament i no crec que jo sigui capaç d'estar tant temps fora de casa, de moment. A més, malauradament, si allargo l'estada, hauria d'aplaçar la carrera un any i al tornar em costaria molt reenganxar-me. Són dubtes i pensaments que he tingut avui. També he estat mirant vols per fer una escapada d'uns dies a un lloc calorós però els preus m'han fet tirar enrere en zero coma.

En fi. Avui és d'hora. Són les 20.12 i no crec que faci res d'interessant el que queda de nit. Good night.




Feel the rain on your skin
No one else can feel it for you
Only you can let it in
No one else, no one else
Can speak the words on your lips
Drench yourself in words unspoken
Live your life with arms wide open
Today is where your book begins
The rest is still unwritten,

Unwritten - Natasha Bedingfield