A les 15h ha arribat la Sarah amb la Maria, una nena d'onze anys que passarà amb nosaltres tres setmanes. És de Madrid però tinc prohibit parlar en castellà amb ella. Hem anat juntes a buscar a la Caroline i la Harriet a l'escola i hem tornat les quatre juntes cap a casa.
La Maria és una nena molt nerviosa que no para quieta ni un segon. És una mica maleducada i tota la família està bastant descolocada perquè no estan acostumats a aquest comportament. Per exemple, abans de sopar m'ha preguntat si els hi podia donar unes xuxes a les nenes que els hi havia portat, jo li he dit que millor després de sopar. M'ha ignorat i li ha anat a preguntar a la Sarah que, evidentment, li ha donat la mateixa resposta. S'ha enfadat, i ha marxat al pis de dalt. WHAT? Després sopant s'ha negat a menjar-se els 10 pèsols que tenia al plat perquè deia que no li agradaven. Evidentment, les dues nenes segueixen el seu comportament i a la Sarah no li està fent massa gràcia. Ja ho solucionarem poc a poc. A part de tot això, té problemes amb la pell i té conjuntivitis i dermatitis. No sembla que li preocupi massa i ja ens veig a tots d'aquí 2 dies amb els mateixos problemes perquè ens ho haurà encomanat. Ja us informaré de com progressa la cosa.
En fi. Són les 22.07 i avui he cobrat 100 pounds per la setmana passada i per haver-me quedat amb les nenes durant el cap de setmana! YES!
Pd. Cada cop que tiren una carta per la bústia de la porta m'agafa un infart del susto.
Una bufetada a temps... O molta mà dura si més no. Fes el mateix que fa ella, jo l'hauria deixat una bona estona sense sopar, o algun altre càstig a més de la pertinent bronca. Han de veure que no poden fer el que els dona la gana i no fer cas té conseqüències. Paraula de monitor.
ResponderEliminar