Day 17: Sun, Marlow and Grease

Cada dia em sento més a gust en aquest país. Per cursi i cutre que sembli, és com si part de mi fos d'aquí i ara m'hagués trobat amb mi mateixa. L'au pair que havia de venir després de mi no està responent els mails de la família, cosa que m'ha fet encendre totes les alarmes i sé que és la meva oportunitat.

Avui ha estat genial. Ha fet molt sol, calor i no ha plogut. Al matí, després de la rutina diària he anat amb la mare i l'Olivia a Marlow. És un poble a menys d'un quart d'hora d'on estic que segons m'han explicat és el més elegant i car de la zona. Només m'han calgut 2 minuts per comprovar-ho.

Els carrers estaven plens de banderetes del Regne Unit. Molt mones.
El primer que hem fet ha estat anar a una esteticient a que li fessin els forats de les orelles a l'Olivia. Els hi ha semblat una barbaritat que nosaltres sovint fem els forats quan naixem. Després d'explicacions de més de mitja hora de la senyora, que era d'aquelles amb un riure desesperat, li ha fet els forats i a continuació li ha explicat 100 cures diferents que s'haurà de fer.  Fa tres setmanes vaig acompanyar a una amiga a que li fessin dos segons forats a Barcelona i amb 5 minuts ja havíem acabat. Ni explicacions de cures ni històries. Es nota la diferència de precaució dels diferents llocs.

Després d'això hem anat a passejar pel poble. Ha estat genial. Hem entrat a quasi totes les botigues i he pogut comprovar el poder adquisitiu de la mare. Quina enveja! M'he enamorat de quasi tota la roba que he vist. Penjolls, arracades, cinturons. Tot m'agradava. Però estàvem a Marlow, i això vol dir que els preus eren desorbitants. No us podeu imaginar la ràbia que m'ha fet. M'ho hagués comprat tot. Però al final només m'he acabat comprant un nou llibre que m'ha encantat. Es diu "from Notting Hill to New York, actually" i sembla diverit. Me'l he comprat a una botiga d'Oxfam, era de segona mà i costava només 2.49£. Ha estat la gran inversió del dia. Durant els 17 dies que porto aquí he pogut comprovar que la família inverteix molt amb  organitzacions benèfiques. Hem entrat a dues botigues d'Oxfam i la Sarah hi ha comprat més d'una cosa.

Després hem anat a l'Starbucks on m'han convidat. Bueno, de fet ha anat així: Hem anat la Ollie i jo a la cua i ella m'ho anava a pagar. Jo li he dit que no calia, que ja ho pagava jo, i m'ha dit que d'acord. Però mentre estava demanant el que volia la mare ha obligat a la Ollie a que m'ho pagués. Total, com que en un principi m'ho pagava jo havia decidit no quedar-me curta i havia demanat a lo grande un frappuccino de mocha cookie crumble (si, deliciós, no tinc paraules) i una muffin de blueberry (si, deliciosa, no tinc paraules) que costava 5,30£. M'he sentit fatal perquè elles només havien agafat dues begudes petites i barates. Però què hi farem.
Després del petit descans hem anat al súper a comprar ingredients per fer muffins.

Una de les cadenes de supermercats més conegudes aquí

Quan hem arribat a casa ens hem posat mans a l'obra. Muffins de plàtan i xocolata. Han acabat sent un desastre perquè la Sarah ha volgut fer servir ingredients com malasa i bran (resina d'arbre i cereals de fa 5 anys) i una cosa amb l'altre no ha lligat.

Després hem anat a veure l'obra de Grease que feia el curs de la Harriet. Havien aconseguit colar a la Maria a l'obra. Ha estat genial. Tots cantant, i quines veus amb només 12 anys! Un decorat impressionant. Com es nota que és privada! En part m'han fet enveja, m'hagués encantat fer un musical així quan tenia la seva edat (i inclús ara).

(He fet el que he pogut amb les fotos)

 Després de l'obra han donat pizza i begudes i ens hem estat allà fins tard.

Ara són les 22.26 i he arribat a casa fa 15 minuts. Ha estat el dia que més tard he arribat a casa! Me'n vaig a dormir sentit la veu de l'Antonia , que acaba d'arribar de Venècia, com canta a la perfecció "hopelessly devoted to you".

Pd. No sabeu la vergonya que passo quan faig fotos a coses que pels britànics són d'allò més comuns. Em miren amb una cara de fàstic que no té preu.