martes, 30 de julio de 2013

Day 42: I'm alive, i més que mai.

Ho sé. Sóc un cas. He estat dues setmanes sense escriure. Però no us preocupeu, he tornat.
Com és d'esperar han estat dues setmanes fantàstiques i he tingut poc temps per parar-me a veure com de ràpid està passant el temps. Ja falta menys d'un mes perquè hagi de tornar i no vull que s'acabi tant ràpid. Temps, FRENA!

Us faré un breu resum de les coses que he fet durant aquest temps bàsicament a través d'algunes fotos.
Vaig anar a veure les audicions d'X Factor a Wembley. Vam haver de fer moltes hores de cua sota el sol i després només ens vam estar 1 hora dins perquè ja era de nit, però el poc que vam estar a dins va ser genial! És molt divertit veure com es graba realment un programa de televisió aquí.









Durant aquella setmana també vaig anar de compres al poble dues vegades!



El cap de setmana del 19, 20 i 21 vam marxar tres dies de vacances a Eastbourne perquè era l'aniversari de l'àvia que viu allà. És un poble al sud amb platja preciós! Vam dormir a un hotel de bed&breakfast que era genial, vam anar a la festa de l'àvia amb 30 convidats i vam passar moltes estones prenent el sol  o passejant.
De camí

L'habitació de l'hotel





L'Antonia i l'Olivia cantant "Bridge over troubled water" a la festa de l'àvia

El primer plat a la festa



Barbacoa a la platja



L'esmorzar de l'hotel
Va ser el millor cap de setmana que he viscut estant aquí!
El diumenge de tornada a casa vam deixar a la Harriet i a la Maria a l'aeroport i allà van agafar un avió cap a Alicante, on la Harriet hi passarà 2 setmanes.

Vaig viure el naixement del Royal Baby. Tota una experiència.


He quedat unes quantes vegades amb la Fanny i la Mona i ja comencem a ser un grupet. A la foto hi surt la Alysha que també viu a prop.


Diumenge vaig decidir anar a passar el dia a Londres. Com era d'esperar la ciutat em va tornar a fascinar, no puc evitar que cada cop que hi vaig vulgui quedar-m'hi per sempre! A més, hi vaig anar sola i tot i que em pensava que m'avorriria, l'experiència de visitar una ciutat pel teu compte és increïble, no has de pensar en els altres i vaig poder anar a on vaig voler, quan em va venir de gust.





Queda poc per anar-lo a veure...

Avui ha sigut un dia no massa especial. Ara són les 22.01 i vaig a triar una pel·lícula per mirar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario